El dissabte 15 de febrer el filòleg Magí Camps va fer una conferència, organitzada pel Centre d'Estudis Llacunencs, per tractar diverses qüestions relacionades amb la nostra llengua.
L'acte va començar amb la intervenció de Camil Queraltó, president del CELL, que va presentar el conferenciant, ben conegut a la Llacuna, i en va destacar la trajectòria com a lingüista i periodista vinculat, sobretot, al diari La Vanguardia del que és responsable lingüístic i, actualment, redactor de Cultura. També és professor de Traducció Periodística de la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2011 va ser guardonat amb el Premio Nacional de Periodismo Miguel Delibes i, des del 2017, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Magí Camps va començar la seva xerrada explicant quina és la funció de l'Institut d'Estudis catalans i les diverses seccions que el formen. En el cas de la Secció Filològica, a la que ell pertany, en va destacar la funció normativa i l'actualització del Diccionari de la llengua catalana on, l'any 2024, es van introduir 87 articles nous i se'n van ampliar o modificar 289 més.
Magí Camps va exposar diversos exemples d'aquestes paraules, noves o amb accepcions afegides o modificades, de les que en mostrem aquí una petita part:
Magí Camps, que és membre de la junta del Centre d'Estudis Llacunencs, també va parlar de la tasca que fa el CELL i, en l'aspecte lingüístic, en va destacar la revisió dels topònims presents en els mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que no s'ajusten als noms usats des de sempre a la Llacuna.
En aquest cas s'han fet les gestions necessàries per demanar les modificacions pertinents, tant a la Comissió d'Onomàstica de l'IEC com a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. I, alhora, també es vetlla perquè s'usin correctament els topònims en publicacions d'àmbit local com la revista Ancosa, programes d'activitats del Centre Excursionista, etc.
Finalment va abordar la situació del català en l'actualitat, una llengua no minoritària però sí minoritzada, que té unes clares amenaces com són el domini i la submissió al castellà i a l'anglès, conseqüència de la situació política i de la globalització. I va proposar actuacions concretes que podem fer per preservar la llengua perquè, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.
L'acte va acabar amb un animat col·loqui amb el públic que va omplir completament la sala i va seguir amb molt interès l'amena dissertació del conferenciant.
Comentaris